Luis González Ansorena
No per a qui estigui definitivament atontat per les estridències banals de la postmodernitat, ni per a qui tingui pressa o entengui l'art com un "divertiment dominical". Tot art, l'art de veritat, revela al mateix temps que amaga alguna cosa, perquè, com va deixar dit Goethe, en art, finalment, sempre ens trobem amb el misteri.
María Antonia de Castro
Hi ha en la pintura de Dolores Sampol una sèrie de factors divergents que es juxtaposen fins a conformar un rar equilibri de tensions. D'aquests factors potser el que resulti més superficialment obvi i alhora comporti un major risc sigui el de la bellesa.
Àngel Terron
Totes les coves tenen, a la Mediterrània, el seu mite; moltes de les seves estalactites prenen formes humanes, tancades en la vera foscor. Tal com la lluerna, que amb la frescor dels primers dies de solstici d’estiu, serà espectacle i representació de la vida per a l'infant de curiositat divina; les seves formes articulades clouen en el seu bell si el secret de vastes geometries i la seva llum irradia la intimitat deIs electrons i la energia.
Biel Mesquida
És un militant contra l'analfabetisme que escriu. I una mala fi de pintoreltlos, pintorastres i pintorets d'aquesta darrera decada són analfabets militants: no saben llegir ni escriure. No saben que no saben cap techné ni mestria del seu ofici i van pol·lucionant amb fems pIàstic, no biodregadables i que fan mal d'ulls, tota quanta tela toquen.
Biel Mesquida
Quan pens els quadres de Dolores Sampol, quan vull escriure sobre les obres que exposa aquesta artista de la delicadesa, trob dues característiques essencials i singulars que formen el fil conductor d'aquestes pintures: la seva llibertat absoluta en la recerca pictòrica per un cantó, i la gran capacitat de risc per trobar l'emergència dels objectes, de les situacions i de les significacions múltiples per l'altre.
Aurelio Torrente
Miró digué a la gent de Mallorca: "Perdeu la vostra dignitat i perque l'heu perduda, es fan totes aquestes barbaritats, aquests hotels ferests, aquests apartaments i urbanitzacions que han destrossat el paisatge". I afegia, a les converses amb Georges Raillard, "… és la terra, la terra. Quelcom més fort que jo".
Aurelio Torrente
Les obres de Dolores Sampol trasllueixen el mestratge d'una artista que en el seu extens treball de restauradora va conèixer l'estructura profunda dels pintors del passat. D'aquí el moviment rítmic, no superficial, en que s'expressen pensament i sentiment, com un arquitecte que amb extrema habilitat portés al límit de la resistència unes estructures tan fortes com elàstiques. La fusta i els altres elements del "collage", no estan en el buit, constitueixen una estructura gairebé cristal·lina de les masses coloristes i geomètriques.
Bel Font
Dolors Sampol (Palma, 1954) és una de les artistes amb més horitzons al seu abast. La inquietud pel saber, combinada amb l’ofici i un instint poc comú, la fan artista de reptes: el repte pictòric, el repte conceptual i el repte que suposa enfrontar-se a un espai específic, sempre des de la creació. Fa molts d’anys que Sampol trobà el seu lloc en l’obra mateixa, que broda fent-se amb l’ànima de les imatges i dels espais. És de manufactura elegant, reposada, sensible, sense floritures, sols raó i sentiment, en la mateixa mesura, a la recerca de la bellesa.