Xarxes de pinzellades lliures

Biel Mesquida

Quan pens els quadres de Dolores Sampol, quan vull escriure sobre les obres que exposa aquesta artista de la delicadesa, trob dues característiques essencials i singulars que formen el fil conductor d'aquestes pintures: la seva llibertat absoluta en la recerca pictòrica per un cantó, i la gran capacitat de risc per trobar l'emergència dels objectes, de les situacions i de les significacions múltiples per l'altre.

Això es demostra en la feina acurada, quasi de miniaturista que percaça els detalls al vol conjuminada amb una poètica íntima, fonda, d'un fluix sensorial que no deixa de cantó la denúncia més clara i el crit més esmolat. El fet de fer servir l'antiga, clàssica, tècnica de la pintura a l'oli sobre taula ja és tota una declaració de principis: la lentitud com a exercici, la lleugeresa com a meta i el camí quotidià, esforçat i pacient, com a forma d'obrar aquestes invencions de la bellesa.

Abís aeri és una etiqueta excel·lent perquè amb dues paraules ens resumeix una de les idees que sobrevola tot el conjunt expositiu: la paradoxa esdevé tan excessiva que es converteix en oxímoron, aquesta contradictio in terminis que armonitza dos conceptes oposats en una sola expressió i que fa néixer un nou concepte. Concepte nou en què hi ha la saviesa del passat amb tota la càrrega cultural que la fonamenta i la promesa de futur amb l'obertura cap a territoris invists que les imatges ens desencadenen. Dolores Sampol sap que pinta dins l'atmosfera contemporània carregada de paranys, de confusions i de consum, i per aconseguir expressar amb la major precisió i justesa la veritat de les coses, troba solucions personals que travessen la seva còrpora fins al llenç i es converteixen en metàfora irradiadora d'una sensibilitat novella.

Mí impressiona en els seus quadres, especialment en La carícia, ¿Bailas? o Dessús la mar, davall el cel, aquesta ascètica generosa del color de la pinzellada finíssima d'una dona que coneix a fons el seu mester fins el el, amb uns temes (el cos d'una nedadora, una sabata de tacó, unes bragues, unes gafes, uns peixos, un insectes, una mà i uns peus, etc.) amarats d'aquesta energia de la necessitat que té l'artista de manifestar-los en la seva radicalitat poètica. La mà, el cos i els peus despellats ens diuen molt sobre el despullament dels sentits i la capacitat de màscara que molts de cops l'epidermis representa. En d'altres obres com Teixint, homenatge a Emily Dickinson, Bosc de pinzells, homenatge a Joan Miró i Coincidència amb Carson McCullers, la pintora densifica més el seu missatge amb els elements pictòrics més senzills i objectuals (un núvol i nombres, uns pinzells i una mà, una altra mà i un rellotge sense busques) en què la mirada activa sedimenta unes coexistències de sentits i de sentiments de cada dia que són un càntic noble als noms i a les coses. Em deixa cervelltremolant.

Admir aquest naturalisme d'il•lustració científica posat al servei d'una construcció visual tan original i sincrònica amb els afectes que desperta, aquesta alta qualitat de màgia d'una audàcia atrevida i una invenció d'una exuberància controlada. Les obres amb personatges hiperrealistes -Líhome que mirava la lluna verda, Enlluernada pels peixos, Cinema París- estan impregnades d'una força cromàtica feta de discreccions cercades i d'una expressivitat potente que et travessa com un llampec fosc que surt de la nuesa dels esguards, de l'enigma. Finalment les obres que mostren uniformes dels presos de Guantánamo ens diuen que l'art i la denúncia poden donar-se la mà sense caure en cap demagògia i que denunciar l'opressió i la demanda de socors funciona a la perfecció amb el dibuix d'uns uniformes en què les pinzellades ens dicen alhora el sofriment, la tortura, la injustícia i l'imperialisme d'Estat d'un temps en què els drets individuals són trepitjats. I ens conten també, tan bé, la pintura que investiga noves formes de dir una mala fi de coses sobre nosaltres mateixos.

Cal assaborir a poc a poc aquests quadres perquè et donin tot allò inacabable amb que Dolores Sampol els ha injectat, perquè s'afiquin en les entreteles de l'esperit els colors i les idees que els informen i et carreguin amb la lucidesa, l'amor i la fragilitat en què se sostenen.

Mallorca, 2010

< Tornar a Textos Catàleg
> Anar a exposició "Abís aeri"