Dolores Sampol. Llum d'oli
Bel Font
Dolors Sampol (Palma, 1954) és una de les artistes amb més horitzons al seu abast. La inquietud pel saber, combinada amb l’ofici i un instint poc comú, la fan artista de reptes: el repte pictòric, el repte conceptual i el repte que suposa enfrontar-se a un espai específic, sempre des de la creació. Fa molts d’anys que Sampol trobà el seu lloc en l’obra mateixa, que broda fent-se amb l’ànima de les imatges i dels espais. És de manufactura elegant, reposada, sensible, sense floritures, sols raó i sentiment, en la mateixa mesura, a la recerca de la bellesa. S’hi capfica, la rumia, la viu. És àgil generant la idea i hàbil atorgant la forma. No és difícil percebre en cada peça el sentiment de qui estima el que fa. Quan es fa necessari que l’obra vessi més enllà del suport pictòric, vessa arreu. Llavors desdibuixa contorns susceptibles d’ofegar-la, convertint obra i espai en un tot.
La intervenció en un espai amb ànima ha estat, certament, un repte d’envergadura, que ha fet necessària la lluïdesa. La història pesa, i el tribut a una arquitectura específica, viva, encara més. Hi ha espais simples i espais entrebesats. Sampol s’hi ha encarat, fent l’espai lleuger, fins que aquest s’ofereix al fet creatiu. Llum d’oli és fruit d’un procés creatiu basat en la investigació, i en una execució coherent, en llibertat. L’artista es troba a gust en el saber, i s’ha vist abocada, en aquest cas, a endinsar-se en el món de l’oli, en les històries que envolten aquesta ofrena de la natura, fent-se seu un context fins aleshores desconegut. En un acte de generositat, ens instrueix en l’interior del Dipòsit del Casal Solleric, despertant les nostres emocions i curiositat.
Ens fa sentir premsar l’oliva, com qui estreny el cor, com qui suca un espai amb ànima, per apropar-nos encara més a la creació. Convida a un discurs del que n’ha capgirat el sentit. Oli que segons la premsada, perd intensitat guanyant to daurat; atuells de vidre,
placentes, amb l’instint de protegir el més valuós; espigues de fusta massacrades pel pas del temps, surant erectes en l’espai; la catifa, abstracta, de natura suporta la raó de ser; i llum... sempre llum, banyant la Mediterrània. El conjunt retorna l’ànima a un espai que xiuxiueja història. Dolors Sampol ha sabut escoltar i en deixa testimoni amb imatges creades ad hoc, on realisme i natura, combreguen, com si no pogués ser d’una altra forma. Cada dibuix mostra i demostra, per una banda, el reconegut domini del dibuix, i per l’altra, la fermesa en el procés i el respecte de la creadora davant del blanc del paper, que sovint turmenta a qui no ha sabut aturar. La seva mesura és exacta.
Dolors Sampol es fa seu l’horitzó, fent-nos testimonis de com una tradició arcaica pren una altra dimensió en l’espill conceptual. Sols ella sap com extreure les emocions dels que ens lliurem al plaer de la seva obra. Ens reobre un espai recuperat des de la seva essència: l’oli, beuratge d’or. I si bé tots valorem el que humilment ens ha donat la terra, l’artista ens ho retorna noble, gràcies a Llum d’oli.
Palma, setembre 2017