Feina ben feta
Tina Casademont
Quan un s'introdueix en un nou món professional, és normal i evident que es requereix el consum d'una bona dosi de pràctica abans de poder començar a tutejar el seu treball. Pero aquest no és precisamente el cas de Dolores Sampol (Palma de Mallorca, 1954), que la galeria Interior ha escollit encertadament per protagonitzar l'exposició d'aquests dies festius.
Aquesta artista ja coneixia molt de prop la tècnica pictórica abans d’enfrontar-se a la tela buidaran del seu meticulós i continuat treball de restauradora durant onze anys. Així, després d'haver sanejat un munt de peces gótiques de l'art antic que de ben segur han contribuït a potenciar la gran sensibilitat que transmet sense necessitat de fer demostracions absurdes, ara fa uns set anys va començar a construir les seves pròpies creacions artístiques.
-M’estava fent gran i vaig veure que encara era a temps de barallar-me una mica amb la tela-, precisa l'artista. L'exposició que presenta a Interior aplega una vintena de treballs sota el títol de País, paisatge, personatge on queden englobats els tres eixos temàtics de la mostra tot i que aquest barrer apareix d'una manera més discreta, ja que el tractament explícit de la figura encara no està gaire explotat per l'autora. D'altra banda el paisatge. i sempre molt vinculat al país mediterrani que la pintora porta a la sang, és la seva arma forta. Fugint de grandiloqüències,
Sampol elabora una obra dominada per detalls paisatgístics ben concrets que posen de manifest una previa introspecció exterioritzada de manera microscòpica. Així, trobem ocells, cargols, gandules, arbres que, molt sintetitzadament, serenamente i harmoniosament, professen una expressivitat màgica que provoca aquell encanteri quimèric que poques obres aconsegueixen.
L'elecció sovintejada de la representació de marines i el misteri inabastable del mar ha estat sempre un motiu artístic molt recorregut facilita la ràpida comunicació entre l'obra i l'espectador. No obstant aixó, la pinzellada aparentment gestual peró molt ben analitzada de Sampol, i el seu particular joc amb pocs colors -essencialment, el blau, el negre i l'ocre- són els secrets últims del bon resultat. Hi ha alguna fórmula confessable en el quefer artístitc de Dolores Sampol per tal d'aconseguir aquesta obra admirablement sentimental? Per ella és ben senzill: aposta exclusivament per la feina ben feta. Es clar que, molts que s'anomenen artistes persegueixen el mateix, i pocs ho aconsegueixen. El que és segur és que Sampol és de les que ho aconsegueixen.
Girona, Punt Diari, 1995
