Les ales del Vers

Arnau Pons

Durant el mes de maig, al Casal Balaguer s'han exhibit les pintures de Dolores Sampol. Aquesta pintora, que durant dotze anys s'ha dedicat amb cura a la restauració de les veIles peces del nostre gótic, repren de bell nou amb força espigada el faíment creador per guiar-nos amb els seus llemsos a un univers pregonament durant i intimista.

Les seves obres, d’una temàtica sadolla de poesia, s'esventren amb una pinzenada salta i resalta, i que palesa un acurat domini pel traç i per l'encaix d'imatges feridorament belles. De vegades, aquests amples traços deixen al descobert menuts fragments de la tela, com fames que deixen alenar l'espai atorgat a l'obra. Així, Dolores ens demostra que'no cal farcir ni abassegar la tela amb l'oli, per tal de fruir la viva i figurativa exilencia de ses pintures.

La poesía és un fet vivaç i contundent a tota l’exposició; les veus ingravides, gairebé ocres, de J. E. Cirlot, d'Angel Terron i de Blai Bonet s'esbandeixen i voleien dins un aire incendiat, alapeít d' esquitxos de pintura lluminosa i saturat d'incandes-ciencíes. Amb tal aixo, si més no, s'envaeix el drap insomne, noctambul. Alhora, unes ales pesades, estiltiques, blaibonelianes, són ínstal•lades per la ma de la pintora davant celatges de vena, sobre caluroses superfícies de pols daurada, vora blanques i feminals copinyes, o bé al costal de capses de cartró obertes, usades, i que tot consum ens porta. Per tot aixo, les ales del vers són aquí, més que enlloc, participannts del bescanvi mutu i de la guamidora coexistencia de pintura i poesia. De la m’ateixa manera, els collars desfetst les espirals d'enlairades pedres, els estels caragolats i de llum saura, ens evoquen i aboquen a unes deus de literaluritzant i sonar regalimeig.

Així mateix, cal parlar de la facilitat amb que Dolores resol la disposició de les ombres, cosa, d'altra banda, del tot imprescindible en una fidel figuración com la seva. Cada objecle estalja de forma escaient la foscor que, com part constitutiva d'un cos dins un espai amb llum, retalla i imprimeix la seva aparença.

Palma, El Mirall, 1989

< Tornar a Articles de Premsa
> Anar a exposició "Inicis"