Pensament i sentiment
Aurelio Torrente
Les obres de Dolores Sampol trasllueixen el mestratge d'una artista que en el seu extens treball de restauradora va conèixer l'estructura profunda dels pintors del passat. D'aquí el moviment rítmic, no superficial, en que s'expressen pensament i sentiment, com un arquitecte que amb extrema habilitat portés al límit de la resistència unes estructures tan fortes com elàstiques. La fusta i els altres elements del "collage", no estan en el buit, constitueixen una estructura gairebé cristal·lina de les masses coloristes i geomètriques.
Cézanne escrivia al 1904 que és necessari representar la natura amb cilindres, esferes i cons, disposats en perspectiva. En això s'ha volgut veure una anticipació teòrica del cubisme. En les peces d'aquesta Dolors Sampol, les formes geomètriques són instruments amb els quals ha pensat l'espai, són instruments "mentals" amb els quals es materialitza la seva experiència de la realitat. Si bé les obres han estat concebudes i realitzades en el seu estudi, un laboratori ascètic, lluny del "plain air", la consciència del moment històric que li ha tocat viure i els drames que ho tenyeixen, són presents a la manifestació de la seva experiència interior. Encara que gairebé resulta irreconeixible el "motiu", ocult per les vibracions de les llums fredes, en un exquisit joc mòbil de raigs i reflexos.
Mallorca, 2002