Els papers de memòria
Cristina Ros
La memòria juga un paper molt important en l'obra recent de Dolors Sampol. No és un' record llunyà, ni envoltat d'atmòsferes nebuloses. No 'hi ha melangia, ni zones bosques o esborrades pel pas del temps. Aquest diari sobre tela, que mostra Dolors Sampol a la galeria Altair, és fruit d'unes memòries fresques, netes i amb molta lluminositat.
“Negro”, que així ha titulat aquesta sèrie d’obres, ens du al continente África, visitat per la pintora i que, d'una manera o altra, se l'ha emportat al seu estudi par tal de reviure'l. Pero hi crea un nou món, un univers que conté dibuixos, esbossos que són part d'un quadern de viatge, escriptures ràpides, papers aferrats, proves de color, estudis de composició, énquadraments diversos i, fins i tot, els instruments amb els quals s'ha duit a terme l' obra.
I aixi, cada quadre és un tros de la memòria del continent negre: els colors, la gent, les mirades, els costums, els moviments, les construccions, els tons de la terra i, entre tot, també les textures. Però "a la vegada" cada tela és un exercici de dibuix i pintura. És, d'alguna manera, l'exercici de la memòria pictòrica, els recursos plàstics apresos i els estudis tan necessaris per avançar, sempre per avançar en aquest aprenentatge. Dolors Sampol ho reuneix tot damunt una sola tela. Pero ho'fa de manera compassada i,sobretot, de manera molt mesurada.
No hi ha cap bigarrament. Tot el contrari, la pulcritud en el procés de realització d'aquestes obres és més que notable. Les teles netes, en molts de casos sense tractar; els papers perfectament aferrats, les composicions molt estudiades, harmonia en el colors i traç precís per als personatges, configuren una memòria cresca, d'aquelles de les quals es pot dir que romanen en pau.
Palma, Última Hora, 1999