PREMSA

 

 

 

 

 

 

 

Crònica personal

Daniel Giralt-Miracle

 

Primera exposició individual a Barcelona de Dolores Sampol (Palma, 1954), artista mallorquina de llarga executòria, que desenvolupa un món intimista, reflexiu, en què juguen un paper molt preponderant els objectes quotidians, les natures mortes, el món marí i el continent africà. Un conjunt d'obres que, de vegades, ens recorden la poesia visual amb referències brossianes, estudis d'una sessió del dibuix al natural i notes o apunts per a una gran tela i que tenen una mica de diari o crònica personal.

 

giralt-miracleSampol ens narra històries, records, experiències que sempre giren al voltant d'un tema monogràfic que pot ser dibuixat, pintat, tractat a la manera de collage o tancat mitjançant unes il•legibles cal•ligrafies, plàsticament integrades en la textura del paper oa la imprimació dels colors. Sampol sap deixar les coses al seu punt, ni molt definides ni molt ambigües. Combina amb mestratge els més depurats procediments pictòrics, ja que procedeix del camp de la restauració i la conservació d'obres d'art, i un cert sentit de l' humor no mancat de jocositat. El bloc de sabates suspès sobre unes caixes de cartró, la pintura dels tres ponts, el de Hirosmice, el de Van Gogh i el de Christo; o les cireres dependents són tres mostres d'una subtil combinació de tècniques, temàtiques i poètiques que dóna a la seva obra un segell d'inconfusible personalitat. Tot i això, el secret de Dolores Sampol està en el saber implicar en la seva obra a l'espectador.
 .
La sobreposició de papers sobre el llenç o sobre altres papers, la presència d'objectes o dibuixos que aglutinen el conjunt i un ús espontani i lliure de la tipografia fa que els seus treballs escapin de la pintura i el dibuix tradicionals per fer incursions en camps molt diversos mantenint sempre una particular homogeneïtat. D'entre totes les obres que ara presenta, realitzades el 1997, considerem oportú destacar la suite de 12 peces Àfrica, precisament l'única de 1996, on el tipogràfic, el il•lustratiu i el dibuixístic troben un nivell d'evocació que ens permet percebre el seu domini de les tècniques i la seva gran capacitat de crear un art intimista en què fon el passat i el present.

Barcelona, 1997

 

< Tornar a Articles de Premsa

> Anar a l'exposició Natura Morta