Exces.sos
Aurelio Torrente
Miró digué a la gent de Mallorca: "Perdeu la vostra dignitat i perque l'heu perduda, es fan totes aquestes barbaritats, aquests hotels ferests, aquests apartaments i urbanitzacions que han destrossat el paisatge". I afegia, a les converses amb Georges Raillard, "… és la terra, la terra. Quelcom més fort que jo".
Avui es té consciencia que I'home administra la natura des d'actituds antinaturals, guiades per un impuls espremedor, encara que aixó condueixi a un greu trencament de l'equilibri sobre el qual es sustenta el planeta terra. La voracitat de les societats opulentes, temorenques potser de les multituds afamades de la seva própia especie, estan perdent I'instint que tenen altres animals de no esgotar l'espai en que viuen. Sobreexplotació de les terres amb cultius ficticis fora deis cicles naturals amb el fi de produir ingents quantitas d'aliments que satisfacin amb golafreria patológica. Cruel bestialitat amb els pobres animals, sotmesos a una engreixada i reproducció que genera carns enverinades per la desesperació. En definitiva, destrucció deis paratges naturals amb una especulació que crea edificacions condemnades al deteriorament prematuro Tales i detritus... I gairebé tot irreversible.
María Zambrano manifesta la seva nostalgia de la terra, "Nostalgia de la més present, de la que mai ens falta. La terra s'ha convertit simplement en materia, ha deixat de ser sustentadora de totes les coses per ser quelcom abstracte, lIunya; per ser una gran desil·lusió; material. Peró I'home hi és, viu sobre la terra... se n'oblida, vol oblidar aquesta condició inexorable de la seva existencia: la de ser sobre la terra amb tractes amb un món sensible, del qual no es pot evadir".
Mallorca, 1999